"Creo que se aprende practicando, tanto si se trata de aprender a bailar bailando, como aprender a vivir viviendo" Martha Graham
DANSA DELS PASTORS (França)
DANSA DELS PASTORS | |
ORIGEN | França |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 2n cicle d’Infantil |
POSICIÓ INICIAL | En cercle agafats/des pels colzes, ja que amb les mans tenen que aguantar uns ciris. |
AGARRES | Pel colze De les mans en “V” |
DESENVOLUPAMENT | Tots/es donen 4 passos laterals cap a la dreta (S.I.A.R.) i després es punteja amb el peu dret davant, al costat del peu esquerre i darrere del peu esquerre. Finalment s’ajunta al esquerre i es fa el mateix però amb el peu esquerre . Repetir fins que acaba la música. |
VARIANT | 1- El mateix però amb filera de manera que es va fent el recorregut que vulga la primera persona. |
VALS ESPAÑOL Irlanda
VALS ESPANYOL | |
ORIGEN | Irlanda |
HISTÒRIA-LLEGENDA | És un ball molt antic que es ballava a les grans Corts reials de l’Època Medieval. |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 3r cicle de Primària |
ESTRUCTURA RÍTMICA | A-A’-B-B’-C-C’-D-D’ (16 x 2) |
POSICIÓ INICIAL | En cercle agafats tots de les mans. Intercalar xic- xica. |
AGARRES | En “v” |
DESENVOLUPAMENT | Hi ha una petita introducció. De les mans mirant al centre, tots donen un pas de vals cap al centre del cercle amb el peu dret i un altre arrere amb l’esquerre. Després els xics donen dos passes de vals en el seu lloc mentre que les xiques donen els seus dos passos de vals fent una volta cap a la dreta per davant del xic fins ocupar el lloc de la xica que estava a la seua dreta. Els xics li ajuden fent un petit impuls cap la dreta amb la mà amb la que les tenien agafades. Es repeteix 4 vegades; a la quarta la xica es queda encarada amb la parella. Puntegen els dos amb el peus de fora i després amb el de dins i després giren al voltant del seu eix. Després puntegen primer amb el de dins i després amb el de fora. En posició de ball donen dos passes laterals cap a dins i altres dos cap a fora per a tornar al lloc. Agafats al lloc, 3 passes de vals agafats girant i al quart es queda la xica a la dreta per a poder tornar a començar. |
TARANTEL•LA Italia
TARANTEL·LA NAPOLITANA | |
ORIGEN | Itàlia |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 2n cicle de Primària |
MATERIAL | Panderetes, sonalls... |
ESTRUCTURA RÍTMICA | Introducció - (A – B - A - B - C) x 2 |
POSICIÓ INICIAL | Per parelles separades en dos fileres, mirant-se i deixant un espai al mig. |
DESENVOLUPAMENT | INTRODUCCIÓ quiets/es al lloc A) Saltant, es creua la cama dreta per davant de l’esquerra, i la cama esquerra per davant de la dreta, i es torna a fer. Cada vegada que es creua una cama, donem una picada de mans amb els braços enlaire. Alternant els peus dret - esquerre, es frega a terra com si caminéssim enrere , sense moure’ns del lloc i amb les mans enrere (d - e - d - e - d - e - d - e). Es repeteix tot una altra vegada. B) S’avancen quatre passos saltant i alçant el genoll lleugerament, cap avant i quatre cap arrere (2 vegades). C Les parelles s’agafen en agarre de “Tarantella” fent gir cap a la dreta = SIAR (8 pulsacions ) i cap a la esquerra = SAR (8 pulsacions). |
ESKU DANTZA País Basc
ESKU DANTZA | |
ORIGEN | País Basc |
CURIOSITATS | És una dansa poc habitual per a ser del lloc d’on és, ja que normalment al País Basc el que més es mouen són les cames i de forma enèrgica. A aquesta dansa hi participen, però molt més les mans i els seus moviments. Gairebé ens recorda aquells jocs de mans que fèiem de petits/es! |
NIVELL EDUCATIU | A partir de 2n cicle de Primària |
ESTRUCTURA RÍTMICA | A x 11 ( es van fent cada volta més de presa) |
POSICIÓ INICIAL | En dues fileres; per parelles enfrontades |
DESENVOLUPAMENT | Comencem amb un toc al company amb palmes juntes com si resarem. Toquem mà dreta amb mà dreta. Toquem mà esquerra amb mà esquerra. Palmeta al centre cadascú amb ell mateix. Palmeta per baix la cama dreta. Palmeta al centre. Palmeta per baix la cama esquerra. Palmeta al centre. Palmeta per darrere de la cintura. Palmeta al centre. Comencem de nou. |
VARIANTS | La mestra/e pot canviar l’ordre de les palmetes o inclòs la forma de fer-les ja que és una dansa complicada. VARIANT 1 : Pot fer-se rodant, 180º en S.I.A.R., quan fem les palmetes per baix les cames i tornar al lloc per a començar de nou. |
Chevaux du cirque - França
CHEVAUX DU CIRQUE | |
ORIGEN | França |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 2n cicle d’Infantil |
MATERIAL | Piques o sticks d’hoquei per fer de cavall |
ESTRUCTURA RÍTMICA | Introducció - (A - B – C) x 3 vegades. |
POSICIÓ INICIAL | En rogle sense agafar-se i mirant tots/es cap a la dreta. |
DESENVOLUPAMENT | Introducció: quiets/es en la posició inicial A Anar al pas amb una mà fent de cua i l’altra simulant la crina del cavall (si ho fem amb piques tan sols simularem la crina) - (8+8 pulsacions). B Anar al trot de la mateixa forma (8+8 pulsacions). C Anar al galop igualment (8+8 pulsacions).. |
BALL DE SANT FERRIOL Catalunya
BA |
BALL DE SANT FERRIOL | |||
ORIGEN | Catalunya | ||
HISTÒRIA-LLEGENDA | La llegenda diu que en Ferriol era un capità d’una quadrilla de lladres que es dedicaven a anar a fer robatoris i que després de cadascun anaven a una taverna a celebrar-los. Allí a la taverna bevien molt i es feien apostes per veure qui era capaç de fer uns quants passos de ball o d’equilibri. Al cap de molt de temps, en Ferriol va voler canviar de vida i va intentar que així ho fera la seua tropa de bandolers, però ells ho prengueren com un acte de covardia i el mataren. Una vegada mort el van soterrar sota una bóta de vi de la taverna a la que sempre anaven. I conta la llegenda que des d’aquell dia no hi havia qui s’acabés mai el contingut de la bóta. L’hostaler va decidir investigar què passava i el que va descobrir va ésser que, el dit del sant apuntava directament a la bóta, com si volgués tocar-la. D’aquí la dita de la “Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba mai”. A Besalú, poble català, es venerava al Sant i per a la seua festa es celebrava un aplec en el qual es ballava i bevia molt Sembla que originàriament era una dansa agrícola; potser per aquest fet a l’Empordà els dansaires portaven una forca penjada al coll per a ballar aquesta dansa. | ||
NIVELL EDUCATIU | A partir del 1r cicle de Primària | ||
LLETRA |
|
DANSA SABATER Dinamarca
DANSA DEL SABATER | |
ORIGEN | Dinamarca |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 2n cicle d’Infantil |
MATERIAL | Conte del “Sabater i els donyets” |
LLETRA CANÇÓ | “Posa el fil i torna a posar el fil estira, estira i tap, tap, tap (bis). Sabater, bon sabater les sabates, les sabates sabater, bon sabater les sabates m’has de fer.” |
ESTRUCTURA RÍTMICA | (A-B) x 6 vegades |
POSICIÓ INICIAL | Distribuïts/des per l’espai |
DESENVOLUPAMENT | A Es camina lliurement per l’espai de la sala, setze passos al ritme que marca la música. B Parats/des al lloc, amb les mans simulant: moviment de cosir (2 vegades), moviment d’estirar el fil cap amunt (2 vegades) i colpejant amb el palmell d’una mà el puny de l’altra que simula la sabata (3 vegades). Quan la cançó diu: “Sabater, bon sabater” (s’assenyala amb dit). “les sabates, les sabates” (es pica de peus a terra d-e-d-e)* “les sabates… (es pica de peus a terra d-e) … m’has de fer” (simulen cosir) |
VARIANTS | VARIANT 1: el tema A en compte de caminar lliurement per l’espai, es podria fer en rogle amb les mans agafades cap avall. Es roda al ritme de la música (8 passos dreta + 8 passos esquerra x 2 vegades). VARIANT 2: el tema A es pot fer sense moure’s del lloc, amb les mans als malucs i fent torsions suaus de tronc. |
RECURSOS | Per presentar aquesta dansa es pot contar el conte del “Sabater i els donyets (o follets)”. |
ENA BUSHI (Japó)
ENA BUSHI | |
ORIGEN | Japó |
NIVELL EDUCATIU | A partir de 2n cicle de Primària |
HISTÒRIA | Basada en la recollida de l’arròs i els procés que segueix fins vendre’l al mercat. El llaurador/a una vegada recollit l’arròs, separa la corfa del gra, ompli els sacs, els carrega al llom i arriba al mercat, on ensenya la documentació a l’entrada, espenta al carro i, després de vendre el producte, dona les gràcies. |
ESTRUCTURA RÍTMICA | A x 8 vegades |
POSICIÓ INICIAL | En rogle sense agafar-se de les mans |
DESENVOLUPAMENT | Comencem simulant que matxuquen l’arròs amb una maça llarga 2 vegades al costat dret i 2 a l’esquerre. El moviment dels braços s’acompanya picant amb els peus corresponents a terra. Ara inclinen el cos cap avant i donen un pas a la dreta fent com si carreguéssim l’arròs al sac i fan el mateix cap a l’esquerra. Realitzen el gest de carregar el sac a l’esquena a la vegada que retrocedeixen un pas enrere amb el peu dret i fem el mateix amb l’esquerre. Avancen un pas cap avant amb el peu dret i ensenyant la documentació amb les dos mans alçades i fan el mateix per l’esquerra. Espenten el carro de la mercaderia donant 6 passos cap avant i després retrocedeixen al lloc on estaven amb els palmells de les mans junts (acció de resar) i, cada dos repeticions, en aquesta posició inclinen el cos cap a davant donant gràcies. |
Carnavalito
DE ALLACITO - CARNAVALITO | |
ORIGEN | Bolívia |
NIVELL EDUCATIU | A partir del 2n cicle de Primària |
MATERIAL | Un con o punt de referència |
LLETRA CANÇÓ | “De allacito, de allacito, Ya viene el carnavalito, De allacito, de allacito, Ya viene el carnavalito... 1. Todos bajan en parejas, yo voy bajando solito (bis) 2. Todos cantan entonando, yo solo entono un poquito (bis). 3. Chacotenado, chacotenado, solito me voy quedando (bis).” |
ESTRUCTURA RÍTMICA | Introducció – (A) x 4 vegades. L’última és instrumental. |
POSICIÓ INICIAL | Tots els/les dansaires es fiquen per parelles agafades de la mà i en una fila, unes darrere les altres. |
DESENVOLUPAMENT | Introducció: tothom resten quiets en la posició inicial. A Fent pas ternari (1-2-3) i a la quarta pulsació s’alça el genoll (alternat esquerre - dret). S’evoluciona per l’espai realitzant cada vegada un desplaçament diferent:
2 i 3. La primera parella es queda al lloc marcant el pas i fent un pont amb les mans i tots/es passen per baix, una vegada passen també es queden fent de pont. 4. La fila de parelles roda un con o similar que està a terra fent de punt de referència. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)